La vida del biólogo

Hoy he tenido una práctica express de bioinformatica de la UPF o "cómo aprender a hacer una página web en 2 horas" xD Por cierto, para los que sufrieron mi ira con el problema que me mandaron hace unos días de petaflops y terabytes, he aquí fragmentos sueltos del maxi-enunciado. Ojo porque, aunque no lo parezca, reflejan algo que los biólogos tenemos que aprender (según el profesor):

En Pere es lleva de pressa, aquest dissabte assolellat de final d’hivern. Neguitós i eufòric alhora. Feia temps que no tenia tantes ganes d'arribar a la feina, com avui.
[...]Al migdia marxa amb la Jana cap a la Cueva Hermosa. Aquesta cova ha estat encara relativament poc explorada, i les mostres que hi pugui obtenir donarien un impuls definitiu (esperem) a la seva tesi. La Jana ha entrat fa pocs mesos al departament i continuarà la línia de recerca d’en Pere quan ell acabi (confiem) la tesi.
[...]la Cueva Hermosa és a la Vall de Cofrents, al límit més sud-oriental dels Països Catalans. Massa lluny per anar i tornar en un dia i, per això aquesta vegada, hauran de fer nit.
[...] Es feia tard i començava a fer fred, però, i la Jana va dir que anava a dormir. Va entrar dins la tenda, “Vens?”. Tornaven els nervis. En Pere va dubtar un moment. “Ara vinc”, va dir.
[...]En Pere va mirar el rellotge. “Merda!” va tornar a exclamar. Feia més d’una hora que la Jana havia entrat a la tenda. Va plegar el mac i va córrer cap a la tenda.
[...]En arribar a Barcelona la va acompanyar a casa seva. Va parar el cotxe. Va atansar-li la motxilla. “Gràcies” va dir la Jana. I aleshores, inesperadament: “Vols pujar?”. En Pere va quedar paralitzat. No li sortien les paraules. Havia esperat tantes vegades aquesta invitació! “No puc. Ho sento de veritat. Tinc molta feina”. “Ho sé” va respondre la Jana. I mentre la mirava amb uns ulls foscos que brillaven sobre la pell vermella d’un dia de muntanya, va somriure: “Ho he passat molt bé aquest cap de setmana. Demà vindré d’hora i t’ajudaré”

RESUMEN: Los biólogos somos unos mataos de mierda que nos vamos a pasar la vida en el laboratorio. Sin vida social, sin hamijos y sin alguien del sexo opuesto para reproducirnos. Dando por hecho que tengamos pareja alguna vez en nuestra vida, deberá ser, al igual que nosotros, un biólogo (o similar) sin remedio que pueda entendernos porque, de lo contrario, vamos apañaos. Y ni aun así xD Está curioso hablar de la vida de un científico con un profesor. Es de un alentador que echa p'atrás XD